Constantin Pecqueur

Infotaula de personaConstantin Pecqueur

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles Constantin Pecqueur Modifica el valor a Wikidata
26 octubre 1801 Modifica el valor a Wikidata
Arleux (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1887 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Taverny (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEconomista i pensador socialista
Obra
Localització dels arxius

Constantin Pecqueur (Arleux (Alts de França), 1801 - Taverny (Val-d'Oise), 1887), va ser un economista i pensador socialista francès. Després de col·laborar amb Louis Blanc a la Revolució de 1848 i publicar entre 1849 i 1850 la revista Le Salut du Peuple, es va apartar de la vida pública escrivint molt poc a partir de llavors. Les seves obres principals les va publicar abans de 1848 i no van ser molt apreciades en el seu moment, encara que van influir i van ser àmpliament utilitzades per Karl Marx[1] i els primers teòrics del <<col·lectivisme>>.[2]

Quan es van difondre a França les doctrines saintsimonianes, arran de la Restauració, Pecqueur va ser un dels seus principals adeptes, però no es va acontentar amb acceptar-les cegament, per la qual cosa es va afiliar després al fourierisme (Charles Fourier). Des de 1832 fins a 1833 va exposar al Phalaustère els seus particulars punts de vista, que venien a asseure una mena de comunisme religiós. En 1848 fou nomenat sub-bibliotecari de l'Assemblea Nacional, formant, a més, part de la Comissió per al govern dels treballadors, creada per Louis Blanc, sent encarregat amb Vidal d'elaborar els projectes de llei que sobre organització del treball havien de presentar-se a l'Assemblea Nacional, redactats tots dos (si bé l'obra és deguda gairebé totalment a Vidal) un pla de socialisme d'Estat que es va publicar al Monitor, però el cop d'Estat de 1851 li va fer perdre aquella feina.

Pecqueur és partidari de la socialització del sòl i dels instruments de producció; sustenta, a més, la teoria d'una associació universal, en què cada individu ha de tenir la seva funció social ben definida, amb els seus drets i deures inherents. D'aquesta manera, diu, s'aconseguiria el govern de tothom i l'explotació de la terra en profit de tothom. L'educació integral faria els homes aptes per complir el seu destí moral i material, i només així s'aconseguiria el que ell anomena <<república de Déu>>.

Les teories de Pecqueur van servir de norma al socialisme francès des de 1835 fins a 1850.

  1. Bravo, 1976, p. 163-164
  2. Bruhat, 1984, p. 513

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search